Aquests dies estic vivint en un estat ja gairebé catatònic l’esdevenir polític, així que aquesta vegada, us parlaré de la meva visió particular de com s’executen les estratègies de comunicació en l’àmbit polític, com ens condicionen i manipulen, i com es veu afectada la nostra vida pel seu impacte, al meu entendre intoxicat. Abans de seguir vull demanar perdó als experts en màrqueting polític, a directors de comunicació dels partits polítics, també als llicenciats en ciències polítiques. No sóc un expert en comunicació política, l’article: “Comunicació publicitària versus propaganda política”, vol connectar els dos mons, el publicitari i el propagandístic. La meva feina consisteix a desenvolupar projectes de branding i a crear campanyes de publicitat. Punt. Així que si vols aportar o desmentir, pots fer-ho a l’apartat de comentaris del bloc.
La veritat et farà lliure, també millor
Com a comunicador em passo el dia pensant conceptes creatius i estratègies per fer que les marques dels meus clients venguin més i millor, però sempre dins de dues idees essencials, l’ètica i la veritat. El poc que he après en els meus més de vint anys d’ofici, és que si un producte falta a la veritat i menteix als seus consumidors, aquest està mort. Us sona el de cadàver polític?, El mateix, però en producte de consum.
A poc a poc, que tinc pressa
La mala gestió de les xarxes socials té les seves conseqüències, la necessitat d’immediatesa, de respondre a les al·lusions, de desqualificar opinions constantment, dibuixen un rastre de molles devastador, alineats a consignes, els partits polítics generen un storytelling que ratlla l’absurd, un diàleg de sords que diverteix per patètic i enginyós. Us imagineu una marca parlant als seus consumidors de manera similar? La consistència del discurs polític en general, és de classe de primer cicle d’infantil. En la comunicació publicitària versus propaganda política, he de dir que en l’àmbit polític, ningú intenta convèncer-me, la sensació és que tothom parla per als seus incondicionals. On és la seducció tan ben construïda en la comunicació de les marques comercials?
En la comunicació publicitària versus propaganda política, darrere d’una marca de consum tinc a una empresa, però, qui hi ha darrere d’una cortina de fum?
El sistema informatiu actual és lamentable a les televisions, ràdios i mitjans digitals públics, i en algunes ocasions, també ofensiu en els mitjans de comunicació privats. Estratègies basades en distreure de la realitat a la població i en fer que ningú es preocupi per problemes importants o per les decisions que afecten el seu dia a dia. Mantenir l’Atenció del públic distreta, lluny dels veritables problemes o ocupats amb distraccions absurdes (programes escombraries, vídeo jocs, futbol, etc …) Us imagineu una marca que basés la seva estratègia en fer que els seus consumidors i usuaris no tinguessin cap possibilitat de pensar per ells mateixos?. Esgarrifós, veritat?. Això és l’Espanya política del segle XXI en termes comunicatius.
Si ho entén un nen, val
Fa uns anys vaig escriure un article anomenat, màrqueting a prova de nens, en què reptava a les pimes a baixar el discurs comunicatiu al nivell de comprensió d’un nen. La idea és senzilla, si ho entén un nen, assegurem que arribarà a tothom. Aquesta idea, que recomanava efusivament a les empreses en el seu moment, és la línia comunicativa que tenen la majoria de partits polítics, no només en les seves campanyes propagandístiques, també en els seus discursos, missatges a Twitter telegràfics, o frases simples repetides de manera lle-tre-ja-da en els discursos televisats, tracten als “votants potencials” com criatures distretes de molt poca edat. En aquest cas: Comunicació publicitària versus propaganda política, tots dos coincidèixen en simplificar el seu discurs.
Emocions i banderes de colors
A la comunicació publicitària versus propaganda política, el nostre cervell reptilià segueix aquí, i comunicar-se amb i a través de les emocions és una cosa que fem constantment amb les marques comercials. En realitat els arquetips de Jung o les emocions, són utilitzades de forma recurrent quan definim el posicionament estratègic de una marca. L’emoció m’impedeix raonar. Serà per aquest motiu que és tan propi l’ús d’un registre emocional en el discurs polític?. Si fóssim 100% racionals i tot ho baséssim en el nostre sentit crític, probablement no votaríem.
Estimulats o manipulats?
Mai abans en la història hem estat tan informats i preparats, Llavors, per què som tan manipulables?. Crec que l’excés d’informació tendenciosa ha fet que perdem el sentit crític, la capacitat de pensar per nosaltres mateixos i tenir una visió oberta de la realitat. En la manipulació publicitària versus propaganda política, tots dos, marques de consum i partits polítics, exerceixen control i manipulació sobre els individus de forma indirecta. No et creguis tot el que trobis a Google, ni tot el que vegis a les xarxes socials, tot, absolutament tot té un autor que respon a una estratègia, excepte un servidor, que ha escrit això perquè li venia de gust reflexionar i deixar constància de les seves angoixes comunicatives en aquest apassionant moment polític que ens ha tocat viure.
Divideix i venceràs
Per acabar, vull fer la meva protesta formal a la pitjor de les argúcies propagandístiques que he vist desenvolupar aquests dies. “Divide et impera” és una frase que s’atribueix a Juli Cèsar, l’estratègia consisteix a enfrontar els uns als altres, Us sona?. Una de les estratègies més lamentables al meu entendre, és voler enfrontar a un poble, senzillament mesquí. Què té a veure això amb seduir, amb enamorar, amb convèncer, .. estratègia pròpia d’una campanya de publicitat d’una marca comercial?. No aconsegueixo entendre com un director de campanya d’un partit polític pot permetre l’estratègia de divisió constant del poble. En la propaganda política a diferència de la comunicació d’una marca, es tendeix a la simplificació presentant a l’adversari polític com un enemic amb banyes i cua, s’inventen notícies, es falta la veritat constantment, s’exagera, es desfiguren les promeses polítiques. Amics lectors, en resum, sàpiguen vostès que per als que amablement prestem el nostre vot i donem la nostra confiança perquè ens dirigeixin honradament durant 4 llargs anys, som una massa limitada, sense capacitat de pensar i amb una facilitat sorprenent per oblidar-ho tot, jo el primer, així que … en l’amor, en la guerra i en una campanya política, tot s’hi val, per vendre una marca, només l’amor.
Jordi Corella
Director creatiu a adn studio
Slogan de la campanya de publicitat per incentivar el comerç de proximitat
